Balaenoptera musculus

Balaenoptera musculus
ballena azul
Estáu de caltenimientu
En peligru (EN)
En peligru (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Artiodactyla
Suborde: Cetacea
Parvorde: Mysticeti
Familia: Balaenopteridae
Xéneru: Balaenoptera
Especie: B. musculus
(Linnaeus, 1758)
Distribución
Subespecies
  • B. m. musculus (Linnaeus, 1758)
  • B. m. intermedia (Burmeister, 1871)
  • B. m. brevicauda (Ichihara, 1966)
  • B. m. indica (Blyth, 1859)
  • B. m. chilensis (Khalaf, 2020)
Consultes
[editar datos en Wikidata]

La ballena azul[2] (Balaenoptera musculus) ye una especie de cetaceu misticeto de la familia Balaenopteridae. El so tamañu mediu ye d'ente 24 y 27 m de llargor y pesen ente 100 y 120 t,[3] anque hai rexistros d'exemplares de cuasi 30 m de llargor y 173 t de pesu,[4] que lo converten nel mayor animal del planeta Tierra, non solo anguaño sinón tamién el mayor del que se tenga noticia na hestoria.[Nota 1]

Llargu y estilizado, el cuerpu d'esti mamíferu marín ye de color gris azuláu a lo llargo del envés y daqué más claro na zona ventral. Esisten siquier tres subespecies distintes: B. m. musculus, del Atlánticu norte y Pacíficu norte; B. m. Entemedia, del océanu Antárticu y B. m. brevicauda (tamién conocida como ballena azul pigmea), que s'atopa nel Índicu y nel Pacíficu sur. Esisten duldes sobre la validez d'una cuarta subespecie, B. m. indica, que tamién s'atopa nel océanu Índicu. Como otres ballenes barbaes, la so dieta consiste principalmente en pequeños crustáceos conocíos como kril.

Les ballenes azules yeren abondoses en cuasi tolos océanus hasta empiezos del sieglu XX. Mientres más de cuarenta años fueron cazaes hasta cuasi la so estinción, lo qu'incentivó la so proteición per parte de la comunidá internacional en 1966.[5] Un informe de 2002 envaloró'l so númberu ente 5000 y 12 000 exemplares en tol mundu, alcontraos en siquier cinco grupos,[4][3] anque una investigación más recién sobre la subespecie pigmea suxure qu'estos datos pueden ser una subestimación.[6] Antes del empiezu de la caza comercial de ballenes, la población más numberosa yera la de L'Antártida, con alredor de 239 000 exemplares (ente 202 000 y 311 000).[7] Anguaño solo queden concentraciones enforma menores (d'alredor de 2000 individuos) nos océanus Pacíficu nororiental, Antárticu y Índicu. Hai dos grupos más nel Atlánticu norte y a lo menos dos nel hemisferiu sur.

  1. Reilly, S.B., Bannister, J.L., Best, P.B., Brown, M., Brownell Jr., R.L., Butterworth, D.S., Clapham, P.J., Cooke, J., Donovan, G.P., Urbán, J. y Zerbini, A.N. (2008). «Balaenoptera musculus» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2014.3. Consultáu'l 9 de febreru de 2015.
  2. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  3. 3,0 3,1 «Ballena azul». CMMR Leviathan. Consultáu'l 26 de setiembre de 2011.
  4. 4,0 4,1 «Assessment and Update Status Report on the Blue Whale Balaenoptera musculus.» (inglés). Committee on the Status of Endangered Wildlife in Canada. Consultáu'l 21 de febreru de 2009.
  5. Tanya Dewey y David L. Fox. «"Balaenoptera musculus" (On-line)» (inglés). Animal Diversity Web. University of Michigan - Museum of Zoology. Consultáu'l 21 de febreru de 2009.
  6. Alex Kirby (19 de xunu de 2003). «Science seeks clues to pygmy whale» (inglés). BBC News. Consultáu'l 21 de febreru de 2009.
  7. T.A. Branch, K. Matsuoka y T. Miyashita (2004). «Evidence for increases in Antarctic blue whales based on Bayesian modelling» (n'inglés). Marine Mammal Science 20:  páxs. 726–754. doi:10.1111/j.1748-7692.2004.tb01190.x. 


Error de cita: Esisten etiquetes <ref> pa un grupu llamáu "Nota", pero nun s'alcontró la etiqueta <references group="Nota"/> correspondiente


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search